logo.3.png

Sabies què?

El terme Esquizofrènia significa “ment fracturada”. Llegir més...

Notícies

Joves de 18 a 29 anys, els que més truquen al telèfon de prevenció del suïcidi

03 de desembre de 2020

(Publicat al Diari Ara, 27 de novembre de 2020)
L’Ajuntament de Barcelona impulsa un servei pioner
Joaquim Vendrell diu que la primera vegada que va sonar el telèfon de prevenció del suïcidi, el cor se li va posar a cent. “Vaig contestar i era una dona que s’havia equivocat: preguntava per Gas Natural”. Des del 5 d’agost existeix un telèfon de prevenció del suïcidi, el 900925555 (és important memoritzar-lo). És el primer d’Espanya que és públic i gratuït i que funciona les 24 hores del dia. Ha estat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el gestiona la Fundació Ajuda i Esperança, que ja s’encarregava del mític Telèfon de l’Esperança.

Vendrell és un dels molts voluntaris que atenen el telèfon. Té 60 anys, abans era director de compres d’una multinacional alemanya, però des que es va jubilar anticipadament després de patir un càncer es dedica a fer voluntariat. I així és com va arribar al telèfon de prevenció del suïcidi. Abans, això sí, ja havia estat voluntari durant tres anys en el telèfon de l’esperança, encara que, segons diu, un telèfon no té res a veure amb l’altre.

“El Telèfon de l’Esperança és completament anònim i l’objectiu és acompanyar la persona que truca, que normalment se sent sola”, explica Vendrell. Les trucades solen durar una mitja hora. En canvi, al telèfon de prevenció del suïcidi el primer que sent la persona que truca és un missatge que adverteix que la conversa serà gravada. De fet, l’objectiu de Vendrell és identificar la persona que truca i evitar una cosa tan bèstia com que es tregui la vida. Les trucades poden durar perfectament dues hores.

“De vegades, quan despenges, el primer que sents és un plor”, explica. Després, diu, es tracta d’un exercici d’empatia, paciència i de buscar vincles que aferrin aquella persona a la vida. I també de buscar raons que la convencin perquè sigui derivada a la xarxa de salut mental. Perquè, de fet, aquesta és l’altra finalitat del telèfon: actuar com a pont amb el sistema sanitari. Durant totes les trucades, a més, hi ha una segona persona de suport per si cal activar una ambulància o qualsevol altre servei d’emergència.


 Nombre de trucades

Malgrat el poc temps que fa que el telèfon està en funcionament i que el número amb prou feines es coneix, sorprèn el gran nombre de trucades rebudes: 384 entre el 5 d’agost i el 30 d’octubre, segons dades facilitades per la regidora de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa. I, el més impactant: els que més truquen són els joves entre 18 i 29 anys. La majoria dels usuaris són dones, el 80%. “L’Organització Mundial de la Salut calcula que, per cada suïcidi consumat, es produeixen 20 intents”, adverteix la regidora. És a dir, això seria només la punta de l’iceberg.

“En el fons qui truca és perquè busca ajuda per no fer allò que li està passant pel cap”, afirma Vendrell. És a dir, per no suïcidar-se. També diu que algunes persones a les quals ha atès han trucat al telèfon de prevenció del suïcidi perquè la seva visita mèdica als serveis de salut mental havia estat ajornada a causa de la pandèmia. O sigui, recorrien al telèfon com a última esperança.


Necessitat de voluntaris

De fet, el psicòleg i coordinador tècnic del servei de prevenció del suïcidi a la Fundació Ajuda i Esperança, Sergio García Díaz, explica que estan buscant més voluntaris per atendre el telèfon. Ara en tenen poc més de 60 i en necessiten almenys 90. L’objectiu és que cadascun treballi 10 hores al mes, en torns de dia o de nit. Abans, però, han de rebre una formació de mans de psicòlegs i psiquiatres, i també se’ls sol·licita que ja hagin sigut voluntaris al Telèfon de l’Esperança. Segons García Díaz, recorren a voluntaris perquè solen mostrar més motivació, empatia i paciència que una persona contractada. “En la majoria de països occidentals del nostre entorn hi ha telèfons de prevenció del suïcidi que funcionen amb voluntaris”, diu. Nosaltres estaríem a les beceroles.


Per a més informació: aquí

Aquest lloc web utilitza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació