S’experimenten sensacions d’estranyesa, confusió, desorientació, nerviosisme, angoixa o irritació que no són conegudes ni habituals. Apareix la percepció de no ser el mateix d’abans.

Podem escoltar, veure, olorar, percebre un sabor o tocar coses que els altres no veuen ni senten; se’n diu al·lucinacions.

Tenim la sensació de no poder pensar amb claredat; ens costa concentrar-nos per estudiar o treballar o ens pot resultar difícil escoltar o parlar amb els altres.

A vegades ens podem sentir molt eufòrics i capaços de dur a terme gestes molt importants, quasi heroiques, que només alguns escollits poden fer. Això es dóna per la creença de tenir capacitats o poders especials que els altres no tenen. Aquestes o d’altres idees no basades en la realitat se’n diuen deliris.

Podem sentir un grau elevat d’apatia, fins i tot en la cura personal (higiene, hàbits alimentaris, de la son, etc.). No s’ha de confondre amb mandra. En l’altre extrem també podria aparèixer una eufòria que ens porta a dur una activitat desenfrenada.

Podem sentir un bloqueig emocional, que és una reducció en la capacitat d’experimentar emocions apropiades a una situació, com canvis d’humor bruscos, sentir-se exageradament excitats o caure en un desànim extrem.

Podem aïllar-nos socialment, per la pèrdua d’habilitats socials o a la por a relacionar-nos amb els altres.