Ambdós trastorns tenen en comú una
sobrevaloració de la importància del pes i l’aspecte físic.
1. Anorèxia nerviosa.
- Tendència a un elevat grau d’autoexigència i perfeccionisme, com per exemple al rendiment acadèmic.
- Eliminació de les necessitats alimentàries i del descans; seguint dietes amb restricció o eliminació d’aliments bàsics.
- Sotmetre’s a un estricte programa d’exercici físic.
- Presentar un pes corporal molt baix i un índex de massa corporal (IMC) per sota de 17,5 (IMC= pes / talla²).
- En les noies pot donar-se una pèrdua del període menstrual.
2. Bulímia nerviosa.
- Episodis repetits d’ingesta compulsiva de menjar (afartaments o “atracons”).
- Conductes extremes de compensació per controlar el pes; seguint dietes o practicant dejú, ús freqüent de laxants, vòmits recurrents, i/o amb una pràctica excessiva d’exercici físic.